14 gen. 2025
Sovint rebem queixes i reclamacions de persones amb discapacitat que han vist vulnerats els seus drets. Moltes d’aquestes queixes estan relacionades amb l’accessibilitat: o bé perquè en la seva comunitat de veïns no volen instalar un ascensor adaptat, o perquè hi ha unes escales que dificulten (o impedeixen!) el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda, o perquè en la feina no han aplicat les mesures adequades per poder treballar amb normalitat… i totes aquelles que fan referència a les barreres arquitectòniques en els espais i equipaments públics.
Una d’aquestes queixes ens la va fer arribar en Santiago (el nom és fictici, per preservar el seu anonimat). Es trobava amb el cas que en la seva segona residència no hi ha ascensor, i la seva dona té dificultat de mobilitat. Aquesta dificultat la solventen pujant a poc a poc per les escales de l’edifici, amb la recompensa d’arribar al seu lloc de descans i vacances habitual. Aquest no era el problema. El problema va aparèixer quan el president de la comunitat de veïns va acordar amb l’empresa proveïdora dels extintors que han d’estar per normativa legal en els espais comuns col·locar-los en l’espai de l’escala que millor els va convenir, sense el consens de la resta de la comunitat, contravenint la normativa vigent sobre la col·locació dels equips anti-incendi (com explicarem més endavant), i amb l’agravant (heus ací el moll de l’òs) que impossibilitava a la senyora de’n Santiago el pas per l’escala per on havien d’accedir a l’habitatge, donades les seves particulars dificultats de mobilitat. Santiago, doncs, va veure com l’accés a la seva residència es convertia en una missió impossible.
Santiago va demanar en diferents ocasions que es canviessin els extintors d’ubicació; va demanar la convocatòria de l’assemblea de veïns i veïnes; va instar per tots els mitjans possibles al president de la comunitat el canvi de lloc, etc, etc, etc. Totes aquestes peticions topaven amb un silenci gairebé ofensiu. Vista la no-resposta i que l’accés a l’habitatge seguia essent complicat, va demanar a l’Ajuntament del municipi que prengués part en l’assumpte. Aquest, però, va respondre que no s’hi podia involucrar en una disputa entre particulars.
I és aleshores quan Santiago va trobar el contacte de Cocemfe Catalunya, ens va exposar el seu cas i ens va demanar qualsevol ajuda possible. Des de l’oficina tècnica de Cocemfe Catalunya li vàrem demanar una prova gràfica de la ubicació dels extintors, i una mica més de detall sobre l’evolució dels fets. I vàrem traslladar una consulta a l’Assessoria jurídica de Cocemfe – Serveis Centrals sobre com en Santiago es podia defensar per resoldre la situació.
Des de Cocemfe estatal van respondre amb un llarg informe sobre l’accessibilitat, la normativa vigent sobre la ubicació dels equips anti-incendi, i la recomanació de cercar un servei jurídic de defensa dels drets que empara a Santiago per presentar una denúncia formal al jutjat corresponent per territori. Així ho vàrem traslladar a l’afectat, havent cercat prèviament una lletrada disposada a fer-se càrrec del cas, i el consell d’exhaurir totes les vies possibles extra-judicials, per estalviar un temps que es preveia llarg i en el qual continuaria sense segona residència.
Amb aquest consell, Santiago va decidir plantificar el dia 22 de desembre passat en el lloc més visible posible una pancarta de considerables dimensions on es podia llegir (textualment):
GREU PERILL. EXTINTORS MAL SITUATS DES DEL GENER DEL 2024. Responsable: el president. (Disculpeu la qualitat de la imatge)
La fotografia anava acompanya d’aquest missatge: “Moltes gràcies, Cocemfe, per la vostra paciència. Com que l’administració de Justícia va tan lenta, he decidit fer el que us ensenyo a la foto. Si dóna resultats us ho faré saber”.
La següent notícia va ser aquest missatge de Whatsapp que us transcrivim, i que vàrem rebre el dia 9 de gener: “Bon dia i bon any. Per si pot ser útil a algú, la pancarta va servir per a que en menys de 72 hores els extintors estiguessin canviats de lloc, a ubicacions menys perilloses i que faciliten l’accés per l’escala. Sembla ser que l’Ajuntament, mitjançant la Guàrdia Urbana, es va posar en contacte amb el president de la comunitat, i aquest va donar ordre a l’empresa d’extintors que fessin el que els havien manat. Batalla guanyada, després d’un any de queixes i molèsties sens fi. Moltes gràcies per la vostra ajuda moral i la vostra comprensió. Salutacions cordials i els millors desigs a Cocemfe Catalunya“.
“Per si pot ser útil a algú…”, ens deia Santiago. I així us ho compartim: la paciència i la constància de Santiago al llarg de 12 mesos, no perdre la calma ni els estreps, consultar totes les vies possibles i recollir arguments per convèncer… i finalment tirar pel dret amb un cop de puny penjat al balcó (però sense faltar al respecte a ningú)… s’ha demostrat efectiu, eficient i eficaç.
Lliçó apresa: davant de la vulneració de drets, no cedir. Per això els tenim!
2 des. 2024
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), amb el seu Moviment Associatiu, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, ha posat en marxa la campanya ‘Mesures contra la discriminació’ en la qual proposa que es duguin a terme 35 mesures destinades a enderrocar les barreres que impedeixen l’exercici de drets de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions.
“No podem esperar més veient com les persones amb discapacitat física i orgànica som discriminades diàriament”, ha manifestat el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, qui ha posat l’accent que “som les pròpies persones amb discapacitat a través dels nostres Moviment Associatiu els qui tornem a fer un pas endavant i proposem a l’Administració les mesures que sabem que promouran la nostra plena inclusió i participació activa en la societat.
En concret, les mesures traslladades pel Moviment Associatiu de COCEMFE atenen aquelles qüestions que és necessari aplicar perquè les persones amb discapacitat física i orgànica puguin viure les seves vides en igualtat de condicions i es divideixen en cinc grans àrees: renda i ocupació; educació; accessibilitat; autonomia personal, vida independent i atenció a les situacions de dependència, i salut i espai sociosanitari.
“El nostre dret a l’habitatge passa perquè aquesta sigui accessible, assequible i inclusiva i avui dia pràcticament la totalitat del parc d’habitatges no ho és”, lamenta Queiruga, qui remarca la necessitat de “reformar urgentment la Llei de Propietat Horitzontal perquè les obres d’accessibilitat en edificis d’habitatges siguin sempre obligatòries, crear un Fons Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal i aprovar un pla de xoc d’habitatge públic social, accessible i d’emergència”.
Entre les mesures també es troben aprovar una nova Llei d’Inclusió Laboral; garantir l’accés de les persones amb discapacitat que el necessitin a l’Ingrés Mínim Vital; reservar el 10% de l’ocupació pública a aquest grup social; implementar plans integrals d’impuls de l’educació inclusiva i acceleració de l’accessibilitat en els centres educatius; adoptar un nou model de suports a l’autonomia i de prevenció de la institucionalització de les persones amb discapacitat, i posar en marxa noves estratègies d’abordatge de la cronicitat i garantir el finançament públic de productes sanitaris.
“La nostra societat no pot estar feta a la mesura, solament, de les persones sense discapacitat física o orgànica”, sosté el president de COCEMFE, que incideix en la importància de “unificar esforços i treballar conjuntament per a donar una resposta urgent a totes les necessitats que encara segueixen sense ser ateses”.
“Garantir drets és posar fi a la discriminació”, sosté Queiruga, per la qual cosa insta l’Administració central i a les diferents administracions autonòmiques i locals a assumir la seva responsabilitat en l’adopció de les 35 mesures contra la discriminació de les persones amb discapacitat física i orgànica propostes per COCEMFE i el seu Moviment Associatiu, i a comptar per a això amb aquest grup social i les organitzacions que li representa.
22 maig 2024
Nota de premsa.- Madrid, 21 de maig de 2024.-
El president de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), Anxo Queiruga, ha reclamat aquest dimarts adaptar i millorar la normativa sobre discapacitat per a complir amb l’article 49 de la Constitució Espanyola, recentment modificat i que al seu judici és una fita històrica, que representa un punt de partida que ha d’arribar a cada racó del nostre país”.
Així ho ha manifestat Queiruga durant la seva compareixença en la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés dels Diputats, a la qual ha explicat les discriminacions a les quals s’han d’enfrontar avui dia les persones amb discapacitat física i orgànica, així com les reivindicacions de la Confederació per a avançar en l’exercici dels drets d’aquest grup social.
Per exemple, ha posat l’accent en que “les prestacions dirigides a la promoció de l’autonomia i prevenció de la dependència són residuals al nostre país”, per la qual cosa “les persones que majors suports requereixen es veuen moltes vegades obligades a viure en un centre residencial, sense tenir altres alternatives per a triar com vol desenvolupar la seva vida”. “És necessari promoure el dret a l’autonomia personal i aconseguir la implantació definitiva i efectiva de l’assistència personal en tota Espanya”, ha afegit.
Així mateix, ha denunciat que “continuem trobant barreres cada dia en totes les ciutats i pobles” i ha defensat que “perquè deixi d’haver-hi 100.000 persones empresonades a les seves cases cal modificar la Llei de Propietat Horitzontal per a eliminar els límits que estableix per a realitzar obres d’accessibilitat en els edificis”.
“Les persones amb discapacitat presentem taxes d’ocupació, activitat i desocupació que evidencien una discriminació estructural del mercat laboral”, ha afirmat el president de COCEMFE, al mateix temps que ha reclamat “una nova Llei d’Inclusió Laboral que orient i reforci les polítiques actives d’ocupació per a persones amb discapacitat”.
Quant a educació, Queiruga ha argumentat que “l’educació inclusiva és la millor forma que cada estudiant tingui el millor desenvolupament possible i l’única manera que tinguem un futur inclusiu” i reclamat “prevenir la institucionalització de la infància i mesures i suports per a reduir les sobrecàrregues familiars”.
“També cal aconseguir que les actuacions i polítiques en matèria de discapacitat tinguin en compte el gènere i les polítiques de gènere tinguin en compte la discapacitat”, ha emfatitzat Queiruga, qui ha declarat que “les persones amb discapacitat física i orgànica hem de ser considerades pels sistemes públics de salut com un grup d’interès prioritari i aconseguir una equitat territorial real”.
En aquest aspecte, ha defensat que “cal promoure la cooperació entre el sistema de serveis socials, el sistema sanitari i la resta dels sistemes, sobre la base d’un model sociosanitari integrat i inclusiu”. “És imprescindible una aplicació integral del nou barem de valoració del grau de discapacitat, la porta d’accés al sistema de drets establerts al nostre país”, que actualment “s’està tancant, o triga tant a obrir-se que està impedint accedir als suports”, ha afegit.
Així mateix, ha explicat per a fer front a les discriminacions que afecten les persones que viuen en les zones rurals, és necessari “desplegar un pla de mobilitat sostenible i accessible, impulsar mesures que afavoreixin l’accés als recursos i garantir l’accés a una Sanitat Pública digna i de qualitat”.
Per a finalitzar, Queiruga ha posat l’accent que “COCEMFE i les nostres organitzacions estem sofrint des de fa tres anys una reducció del nostre finançament, que està fins i tot posant en perill la supervivència de moltes de les nostres entitats, amb les desastroses conseqüències que això tindria per a les persones que pertanyen al nostre grup social” i ha exigit “no sols un repartiment just i equitatiu dels recursos disponibles; sinó també un canvi de model que proporcioni un finançament estable per a garantir la continuïtat de la nostra acció i continuar atenent les persones amb discapacitat més vulnerables”.
11 abr. 2024
Madrid, 10 d’abril de 2024
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha reivindicat “que es garanteixi i respecti el dret a la salut de les persones amb discapacitat física i orgànica a Espanya” i ha defensat “que s’entengui el dret a la salut amb un enfocament transversal i d’interdependència i interrelació entre els drets humans bàsics”.
Així ho ha assenyalat el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, durant la inauguració de la Jornada Salut, benestar i discapacitat: ‘Present i futur de l’atenció sociosanitària’, que s’ha celebrat aquest dimecres a Madrid, amb l’assistència presencial i virtual de més de 600 persones.
“Les persones amb discapacitat hem de ser tingudes en compte per a la presa de decisions relacionades amb la nostra salut”, ha assenyalat Queiruga, qui ha reclamat que “hem de tenir igual accés als serveis de salut i atenció mèdica sense sofrir discriminacions de cap mena o classe” i “tenir garantit l’accés a tractaments i a la rehabilitació i cures a llarg termini”, perquè “només així, les persones amb discapacitat física i orgànica podrem maximitzar la nostra qualitat de vida i benestar”.
L’objectiu d’aquest esdeveniment ha estat impulsar el coneixement entorn dels aspectes més rellevants relacionats amb la salut i atenció sociosanitària de les persones amb discapacitat física i orgànica a Espanya, reunint persones expertes, professionals d’organitzacions i representants institucionals.
Per part seva, el cap del Departament de Medicaments d’Ús Humà de l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS), Antonio Blázquez, ha assegurat que la nova legislació europea sobre productes sanitaris i medicaments orfes, pediàtrics i de teràpia avançada “és una oportunitat per a fer que el sector farmacèutic sigui més àgil, flexible i adaptat a les necessitats del segle XXI” i ha afegit que “ha d’acompanyar-se de reformes legislatives en altres sectors tant a nivell nacional com europeu”.
Durant la trobada, el responsable de l’Àrea de Cohesió Social i Coordinació Sociosanitària de COCEMFE, Alejandro Fernández, ha detallat el perfil de les persones amb discapacitat física i orgànica a Espanya i quines són les seves necessitats en matèria de salut i benestar, així com la situació actual en l’accés a recursos i serveis en el medi rural.
Sobre la reivindicació traslladada per Queiruga, la coordinadora d’infermeria del Centre de Salut de Gros, Estíbaliz Gamboa, ha explicat que “la participació de la persona en la cura de la seva salut té importants beneficis tant per a la persona com per al sistema sanitari” com, per exemple, “millora en la seguretat i en la qualitat de la cura, millor experiència i major satisfacció de la persona, major satisfacció dels professionals sanitaris i major retenció d’aquests professionals en les institucions que la practiquen i menor cost dels serveis sanitaris”.
Raúl Pelayo, especialista en Neurologia de l’Institut Guttmann, durant la taula dedicada a rehabilitació especialitzada i experimental, ha destacat que “la rehabilitació neurològica es troba en aquest moment en una cruïlla entre els avanços tecnològics, d’una banda, que ens obren noves finestres d’oportunitat, i la necessitat d’augmentar l’esforç intel·lectual i econòmic per a un major desenvolupament”.
Finalment, la presidenta de la Societat Espanyola del Dolor (SET), María Madariaga, s’ha encarregat del marc referencial de la jornada sobre les noves perspectives en l’abordatge del dolor i ha apostat per “fomentar a nivell polític la implementació d’una estratègia nacional comuna per a millora de l’abordatge del dolor crònic centrat en la persona”, ja que “el 25,9% de les persones tenen dolor crònic a Espanya”.
A més, també s’ha fet un recorregut per aquelles iniciatives de rellevància en l’àmbit de la salut, atenció sociosanitària i benestar que estan sent desenvolupades dins del Moviment Associatiu de COCEMFE per les entitats FAMMA COCEMFE Madrid, l’Associació Síndrome 22Q11, AEDEM COCEMFE, la Federació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de Castella i Lleó, Còrdova Inclusiva COCEMFE i la Fundación Step by Step, entitat federada a COCEMFE CATALUNYA.
La clausura de la jornada ha estat a càrrec de la vicepresidenta de COCEMFE, Eva Pérez Bech, qui ha manifestat que “ha quedat palesa que el dret a la salut té moltes arestes i que gran part de les persones amb discapacitat física i orgànica no poden exercir-lo de manera real” i ha destacat que “per a resoldre’l, necessitem unes polítiques públiques que veritablement el promoguin i el garanteixin”.
L’organització i celebració d’aquesta jornada, que pot tornar a veure’s a través d’aquest enllaç i compta amb subtitulat i intèrpret de llengua de signes, ha estat possible gràcies a les subvencions per a la realització d’activitats d’interès general considerades d’interès social de la convocatòria del 0,7 del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
IMATGES DE LA JORNADA
-
-
Cartel de la Jornada
-
-
Encuentro entre Anxo Queiruga, presidente de COCEMFE nacional y Frederic Crespo, presidente de COCEMFE Cataluña
-
-
Acto de apertura
-
-
Alejandro Fernández, Responsable de Área de Cohesión Social y Coordinación Sociosanitaria
-
-
Estíbaliz Gamboa,
-
-
Fernando Moreno, Secretario de Sanidad y Discapacidad de FAMMA COCEMFE Madrid
-
-
Aldha Pozo, Directora de la Asociación Síndrome 22Q11
-
-
Raúl Pelayo, especialista en Neurología del Instituto Guttmann
-
-
Joan Romero, fisioterapeuta de la Fundación Step by Step
-
-
Jennifer Merino, trabajadora social de AEDEM-COCEMFE, y Katiana Sánchez, fisioterapeuta de AEDEM-COCEMFE
-
-
Pilar Fernández, Presidenta de la Federación de Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica de Castilla y León
-
-
María Madariaga, Presidenta de la Sociedad Española del Dolor (SED)
-
-
Gloria Ordóñez, psicóloga de Córdoba Inclusiva COCEMFE
-
-
Eva Pérez Bech, Vicepresidenta de COCEMFE nacional
7 març 2024
Imatge de Drazen Zigic a Freepik
Barcelona, 7 de març de 2024
La Confederació Catalana i la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE Catalunya i COCEMFE nacional) demanen celeritat en la creació de la comissió que valorarà la inclusió de noves patologies entre els casos de les malalties que poden acollir-se a la jubilació anticipada de treballadors i treballadores amb grau de discapacitat del 45% o superior, després d’haver plantejat la Confederació nacional la inclusió d’onze noves patologies al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Amb aquesta proposta COCEMFE pretén que es desenvolupi el que s’estableix en el Reial decret 370/2023, de 16 de maig que preveu la regulació d’un procediment d’inclusió de noves patologies generadores de discapacitat, a l’efecte d’aquesta modalitat de jubilació anticipada, i la seva consegüent actualització i ampliació.
Les patologies que s’han proposat són les següents: malaltia de Parkinson, lupus eritematós sistèmic, artritis reumatoide, espina bífida, fibromiàlgia, encefalomielitis miálgica, malaltia de Steinert, malaltia de Huntington, malaltia d’Andrade, immunodeficiències primàries i esclerodèrmia.
Per a això es va iniciar un procés consultiu amb les entitats del Moviment Associatiu de COCEMFE que va derivar en un treball d’anàlisi i que es va materialitzar en un total d’onze informes independents en els quals s’ha recollit l’evidència científica existent sobre la reducció de l’esperança de vida d’aquestes malalties (paràmetre de valoració recollit en el reial decret), per a recolzar la necessitat de contemplar el supòsit de jubilació anticipada.
“La jubilació anticipada és per a moltes persones amb discapacitat un pas imprescindible per a la seva salut i benestar, que respon a la necessitat d’igualar la transició cap a la jubilació davant situacions específiques relacionades amb la reducció de l’esperança de vida de les persones amb unes certes patologies, les dificultats per a accedir i mantenir una ocupació que afronten moltes persones d’aquest grup social i la importància de disposar de recursos econòmics suficients davant el sobrecost que suposa tenir una discapacitat”, explica el president de COCEMFE, Anxo Queiruga.
Segons el Reial decret 370/2023, de 16 de maig en el procediment d’inclusió d’aquestes noves patologies s’inclouria l’establiment d’una comissió tècnica que serà l’encarregada de proposar la seva incorporació per a garantir l’objectivitat del procediment.
En aquest sentit i per a escometre aquest desenvolupament normatiu, COCEMFE Catalunya i COCEMFE nacional reclamen al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que el moviment associatiu de la discapacitat formi part d’aquesta comissió tècnica per a poder abordar la inclusió d’aquestes patologies i preparar la redacció de l’Ordre Ministerial que ha de culminar aquest procés d’actualització del llistat vigent.
“Des de COCEMFE es continuarà treballant paral·lelament amb les organitzacions del nostre Moviment Associatiu i personal tècnic expert per a poder continuar ampliant aquest llistat, així com en la millora del procediment que el Govern ha establert per a la seva actualització, perquè sigui un procés més transparent i inclusiu”, afirma Queiruga.
L’última regulació de la jubilació anticipada aprovada en 2023 va suposar una flexibilització d’aquesta prestació que responia a una demanda històrica de COCEMFE i de tot el moviment associatiu de la discapacitat, que aglutina el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). A més d’establir el procediment d’actualització de patologies, va suposar una reducció del període necessari de cotització per a poder accedir a la jubilació anticipada en determinades circumstàncies.
