29 gen. 2025
En l’estudi, el primer que es realitza en aquest àmbit, es destaquen els problemes que afronten les persones LGTBI+ amb discapacitat en àmbits com el laboral, familiar o educatiu, i conclou, entre altres qüestions, que aquestes persones enfronten més dificultats en el desenvolupament de la seva carrera professional, i sofreixen una major discriminació, sent, a més, més discriminats per la seva identitat i orientació sexual que per la seva discapacitat. Per això, l’estudi subratlla la necessitat de desenvolupar polítiques públiques que responguin a les demandes del col·lectiu i permetin a aquestes persones accedir a drets en igualtat de condicions i construir així una societat més inclusiva.
El procés de recerca ha comptat amb la coordinació de la Direcció General per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones LGTBI+, del Ministeri d’Igualtat, i del Reial Patronat sobre Discapacitat del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, a través del Centre Espanyol de Documentació i Recerca sobre Discapacitat (CEDID). Així mateix, el projecte ha comptat amb la col·laboració d’expertes/us, representants d’entitats del tercer sector i organismes públics, els qui han contribuït al disseny i desenvolupament de l’estudi des d’una perspectiva interseccional.
Descarrega aquí l’Informe “Situación de las personas LGTBI+ con discapacidad en España”
14 gen. 2025
Sovint rebem queixes i reclamacions de persones amb discapacitat que han vist vulnerats els seus drets. Moltes d’aquestes queixes estan relacionades amb l’accessibilitat: o bé perquè en la seva comunitat de veïns no volen instalar un ascensor adaptat, o perquè hi ha unes escales que dificulten (o impedeixen!) el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda, o perquè en la feina no han aplicat les mesures adequades per poder treballar amb normalitat… i totes aquelles que fan referència a les barreres arquitectòniques en els espais i equipaments públics.
Una d’aquestes queixes ens la va fer arribar en Santiago (el nom és fictici, per preservar el seu anonimat). Es trobava amb el cas que en la seva segona residència no hi ha ascensor, i la seva dona té dificultat de mobilitat. Aquesta dificultat la solventen pujant a poc a poc per les escales de l’edifici, amb la recompensa d’arribar al seu lloc de descans i vacances habitual. Aquest no era el problema. El problema va aparèixer quan el president de la comunitat de veïns va acordar amb l’empresa proveïdora dels extintors que han d’estar per normativa legal en els espais comuns col·locar-los en l’espai de l’escala que millor els va convenir, sense el consens de la resta de la comunitat, contravenint la normativa vigent sobre la col·locació dels equips anti-incendi (com explicarem més endavant), i amb l’agravant (heus ací el moll de l’òs) que impossibilitava a la senyora de’n Santiago el pas per l’escala per on havien d’accedir a l’habitatge, donades les seves particulars dificultats de mobilitat. Santiago, doncs, va veure com l’accés a la seva residència es convertia en una missió impossible.
Santiago va demanar en diferents ocasions que es canviessin els extintors d’ubicació; va demanar la convocatòria de l’assemblea de veïns i veïnes; va instar per tots els mitjans possibles al president de la comunitat el canvi de lloc, etc, etc, etc. Totes aquestes peticions topaven amb un silenci gairebé ofensiu. Vista la no-resposta i que l’accés a l’habitatge seguia essent complicat, va demanar a l’Ajuntament del municipi que prengués part en l’assumpte. Aquest, però, va respondre que no s’hi podia involucrar en una disputa entre particulars.
I és aleshores quan Santiago va trobar el contacte de Cocemfe Catalunya, ens va exposar el seu cas i ens va demanar qualsevol ajuda possible. Des de l’oficina tècnica de Cocemfe Catalunya li vàrem demanar una prova gràfica de la ubicació dels extintors, i una mica més de detall sobre l’evolució dels fets. I vàrem traslladar una consulta a l’Assessoria jurídica de Cocemfe – Serveis Centrals sobre com en Santiago es podia defensar per resoldre la situació.
Des de Cocemfe estatal van respondre amb un llarg informe sobre l’accessibilitat, la normativa vigent sobre la ubicació dels equips anti-incendi, i la recomanació de cercar un servei jurídic de defensa dels drets que empara a Santiago per presentar una denúncia formal al jutjat corresponent per territori. Així ho vàrem traslladar a l’afectat, havent cercat prèviament una lletrada disposada a fer-se càrrec del cas, i el consell d’exhaurir totes les vies possibles extra-judicials, per estalviar un temps que es preveia llarg i en el qual continuaria sense segona residència.
Amb aquest consell, Santiago va decidir plantificar el dia 22 de desembre passat en el lloc més visible posible una pancarta de considerables dimensions on es podia llegir (textualment):
GREU PERILL. EXTINTORS MAL SITUATS DES DEL GENER DEL 2024. Responsable: el president. (Disculpeu la qualitat de la imatge)
La fotografia anava acompanya d’aquest missatge: “Moltes gràcies, Cocemfe, per la vostra paciència. Com que l’administració de Justícia va tan lenta, he decidit fer el que us ensenyo a la foto. Si dóna resultats us ho faré saber”.
La següent notícia va ser aquest missatge de Whatsapp que us transcrivim, i que vàrem rebre el dia 9 de gener: “Bon dia i bon any. Per si pot ser útil a algú, la pancarta va servir per a que en menys de 72 hores els extintors estiguessin canviats de lloc, a ubicacions menys perilloses i que faciliten l’accés per l’escala. Sembla ser que l’Ajuntament, mitjançant la Guàrdia Urbana, es va posar en contacte amb el president de la comunitat, i aquest va donar ordre a l’empresa d’extintors que fessin el que els havien manat. Batalla guanyada, després d’un any de queixes i molèsties sens fi. Moltes gràcies per la vostra ajuda moral i la vostra comprensió. Salutacions cordials i els millors desigs a Cocemfe Catalunya“.
“Per si pot ser útil a algú…”, ens deia Santiago. I així us ho compartim: la paciència i la constància de Santiago al llarg de 12 mesos, no perdre la calma ni els estreps, consultar totes les vies possibles i recollir arguments per convèncer… i finalment tirar pel dret amb un cop de puny penjat al balcó (però sense faltar al respecte a ningú)… s’ha demostrat efectiu, eficient i eficaç.
Lliçó apresa: davant de la vulneració de drets, no cedir. Per això els tenim!
2 des. 2024
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), amb el seu Moviment Associatiu, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, ha posat en marxa la campanya ‘Mesures contra la discriminació’ en la qual proposa que es duguin a terme 35 mesures destinades a enderrocar les barreres que impedeixen l’exercici de drets de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions.
“No podem esperar més veient com les persones amb discapacitat física i orgànica som discriminades diàriament”, ha manifestat el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, qui ha posat l’accent que “som les pròpies persones amb discapacitat a través dels nostres Moviment Associatiu els qui tornem a fer un pas endavant i proposem a l’Administració les mesures que sabem que promouran la nostra plena inclusió i participació activa en la societat.
En concret, les mesures traslladades pel Moviment Associatiu de COCEMFE atenen aquelles qüestions que és necessari aplicar perquè les persones amb discapacitat física i orgànica puguin viure les seves vides en igualtat de condicions i es divideixen en cinc grans àrees: renda i ocupació; educació; accessibilitat; autonomia personal, vida independent i atenció a les situacions de dependència, i salut i espai sociosanitari.
“El nostre dret a l’habitatge passa perquè aquesta sigui accessible, assequible i inclusiva i avui dia pràcticament la totalitat del parc d’habitatges no ho és”, lamenta Queiruga, qui remarca la necessitat de “reformar urgentment la Llei de Propietat Horitzontal perquè les obres d’accessibilitat en edificis d’habitatges siguin sempre obligatòries, crear un Fons Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal i aprovar un pla de xoc d’habitatge públic social, accessible i d’emergència”.
Entre les mesures també es troben aprovar una nova Llei d’Inclusió Laboral; garantir l’accés de les persones amb discapacitat que el necessitin a l’Ingrés Mínim Vital; reservar el 10% de l’ocupació pública a aquest grup social; implementar plans integrals d’impuls de l’educació inclusiva i acceleració de l’accessibilitat en els centres educatius; adoptar un nou model de suports a l’autonomia i de prevenció de la institucionalització de les persones amb discapacitat, i posar en marxa noves estratègies d’abordatge de la cronicitat i garantir el finançament públic de productes sanitaris.
“La nostra societat no pot estar feta a la mesura, solament, de les persones sense discapacitat física o orgànica”, sosté el president de COCEMFE, que incideix en la importància de “unificar esforços i treballar conjuntament per a donar una resposta urgent a totes les necessitats que encara segueixen sense ser ateses”.
“Garantir drets és posar fi a la discriminació”, sosté Queiruga, per la qual cosa insta l’Administració central i a les diferents administracions autonòmiques i locals a assumir la seva responsabilitat en l’adopció de les 35 mesures contra la discriminació de les persones amb discapacitat física i orgànica propostes per COCEMFE i el seu Moviment Associatiu, i a comptar per a això amb aquest grup social i les organitzacions que li representa.
25 nov. 2024
El passat dijous 14 de novembre, amb ocasió del Dia Internacional de les Persones Cuidadores, COCEMFE CATALUNYA va organitzar una Jornada dedicada a cuidar les persones cuidadores de persones amb discapacitat física i orgànica, que anomenem “Cuidar-se per cuidar”, emmarcat en el Programa Suport a les persones que cuiden persones afectades per malalties o dependents, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona.
Vista la bona acollida de l’edició d’aquesta jornada l’any 2023, vàrem decidir repetir el format: un dia de descans i convivència en l’Hotel Balneari Termes Victòria, de Caldes de Montbui, que tan bé ens va acollir l’any passat. Comptàvem amb 20 places per dur-ho a terme, i es van completar ben aviat.
El matí va estar dedicat a fer una breu visita a l’església parroquial de Santa Maria, on es conserva la imatge romànica de la Santa Majestat, i que ens va servir per accedir al casc antic de la vila i a la seva història mil·lenària. Arribats al Balneari, les persones participants van gaudir d’una bona estona de bany termal, amb els beneficis relaxants que ofereixen les aigües del balneari. En acabat, dinar i una sobretaula molt agradable, en la que vàrem compartir experiències i les persones assistents van poder escoltar i ser escoltats sobre la seva experiència en les cures a persones amb discapacitat diferents dels que viuen en el dia a dia, i que van valorar molt positivament. Vàrem comptar també amb la companyia del Sr. Joan Anglí, actual director del Balneari Termes Victòria, i membre de la cinquena generació de la família que el gestiona, qui ens va explicar la història de la casa i els projectes que afronta el termalisme a Catalunya, que ell mateix representa com a President de l’Associació Balneària, que aplega els balnearis del territori català.
El bon ambient generat va seguir amb una visita al nucli històric de la vila termal, amb la Font del Lleó com a punt d’inici, i la visita al complex de Can Rius, acabant amb la foto de grup en el parc que porta el mateix nom, i la tornada al punt de trobada a l’Estació de Sants de Barcelona.
Una jornada que, segons l’avaluació feta a les persones participants, mereix repetició, tant per una organització acurada com per l’enriquiment que suposa el descans compartit amb altres persones cuidadores que passen per les mateixes dificultats en la seva tasca de cura, i l’enfortiment associatiu que suposa per a la nostra Confederació la convivència entre persones de diferents entitats, unides per una identitat comuna.
Us deixem aquí un breu vídeo de la Jornada, bo i esperant que puguem repetir-la en properes edicions.
11 nov. 2024
És correcte parlar “dels discapacitats”, “de paralítics”, ”sordmuts”, “minusvàlids” o “malalts mentals”? Què en pensem del terme “persona amb diversitat funcional”? És “llenguatge de signes” o “llengua de signes”? La discapacitat “es pateix”? Cóm hem de tractar una persona amb discapacitat quan va acompanyada pel seu cuidador/a?
Per intentar aclarir aquests, i altres dubtes freqüents sobre tots aquells termes relacionats amb la discapacitat, el COCARMI, principal plataforma de la discapacitat a Catalunya, i les 13 entitats que la integrem, entre les que està COCEMFE CATALUNYA, hem elaborat unes ‘Recomanacions per parlar i escriure sobre la discapacitat’: es tracta d’un document amb recomanacions pràctiques adreçat a la societat en general i, de manera particular, a comunicadors, periodistes, editors, juristes, responsables de xarxes socials i altres professionals que de forma habitual escriuen i parlen sobre el col·lectiu de la discapacitat.
En paraules de la presidenta del COCARMI, Mercè Batlle “amb aquestes recomanacions compartim i volem fer extensius al conjunt de la població tots aquells termes i conceptes que estan acceptats i consensuats per la major part d’entitats de la discapacitat, tant a casa nostra com a la resta de l’Estat i a escala internacional. És una terminologia fruit de la reflexió i de l’evolució de la societat quant a la consideració i respecte cap al nostre col·lectiu, de posar la persona al centre i fer palès, sobretot, que la discapacitat és un aspecte més de la vida però no l’únic tret definitori”.
Com comentem més amunt, són unes recomanacions pràctiques que es poden completar, si el tema us interessa, amb altres guies i manuals de comunicació molt més complets i específics de les diferents discapacitats o trastorns mentals. Al final de les recomanacions trobareu aquesta bibliografia i, en tot cas, podeu contactar amb el COCARMI i/o amb les diferents entitats per ampliar informació i resoldre els vostres
dubtes.
Descarregueu aquí les Recomanacions per parlar i escriure sobre la discapacitat
24 oct. 2024
Madrid, 22 d’octubre de 2024
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha organitzat, al costat del seu Moviment Associatiu, un total de 28 actes reivindicatius per a denunciar la falta d’accessibilitat en els mitjans de transport i exigir que es compleixin les lleis d’accessibilitat.
Aquesta acció forma part de la campanya “Teletransport contra la discriminació”, la qual, inspirada en l’univers Star Trek, ha consistit en un intent fallit de ‘teletransportar’ a persones amb discapacitat des de Madrid a altres 27 ciutats espanyoles eludint les barreres d’accessibilitat a les quals s’han d’enfrontar diàriament les persones amb discapacitat física i orgànica.
“Malgrat els avanços normatius en accessibilitat, l’objectiu de plena accessibilitat en el transport públic no s’ha aconseguit”, ha destacat el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, des del teletransportador de la campanya situat en la Plaça de Santo Domingo de Madrid posant l’accent que “existeix una notable falta d’informació precisa i actualitzada sobre el grau d’accessibilitat dels diferents mitjans de transport”.
En aquest sentit, Queiruga ha incidit en què “hem llançat aquesta campanya per a conscienciar a la societat i mitjans de comunicació, però sobretot a administracions i empreses de transports sobre els problemes d’accessibilitat que enfronten les persones amb discapacitat física i orgànica a l’hora d’utilitzar els transports i per a reivindicar que es compleixin les lleis d’accessibilitat”.
“Fins que el teletransport sigui viable, cal resoldre la inaccessibilitat en trens, autobusos, metres i avions i millorar els serveis d’assistència, la formació del personal de transport i la protecció dels nostres equips de mobilitat i equips mèdics”, ha detallat el president de COCEMFE, que ha demanat “més taxis adaptats, instal·lar endolls electrònics i prioritzar als qui no estan per a llargues esperes, i més informació, serveis adaptats i infraestructures accessibles, especialment en zones rurals i municipis petits”.
Finalment, ha remarcat que “la inaccessibilitat en el transport afecta drets essencials com l’accés a la salut, educació i ocupació, comprometent la inclusió plena de les persones amb discapacitat física i orgànica en la societat”.
A més, la concentració, presentada per l’‘influencer’ activista Enrique Bernabéu, ha comptat amb la participació de representants de diferents organitzacions del Moviment Associatiu de COCEMFE, com el president de l’Associació de Persones amb Discapacitat Física d’Alcobendas (ADIFA), José Carmelo Dorado, en representació de FAMMA COCEMFE Madrid; la coordinadora de la Federació Espanyola d’Associacions d’Espina Bífida i Hidrocefàlia (FEBHI), Gema Mª García Cabarga; la gerent de la Federació Espanyola de Famílies de Càncer Infantil, Pilar Flores; la responsable de Comunicació de la Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat (CEMUDIS), Rocío García; la presidenta de la Coalició Nacional de Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica/Encefalomielitis Miálgica, Sensibilitat Química Múltiple i Electrohipersensibilidad (CONFESQ), María López Matallana; així com David Muñoz, representant de la Confederació d’Associacions de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa d’Espanya (ACCU España) i activista en xarxes socials; i Gustavo Amorós, president de l’Associació Espanyola d’Afectats de Síndrome Antifosfolipídico (SAF ESPAÑA), organització pertanyent a LIRE.
-
-
Anxo Queiruga, President de COCEMFE nacional
-
-
Un moment de la presentació de la Campanya “Teletransport contra la discriminació”
