Sovint rebem queixes i reclamacions de persones amb discapacitat que han vist vulnerats els seus drets. Moltes d’aquestes queixes estan relacionades amb l’accessibilitat: o bé perquè en la seva comunitat de veïns no volen instalar un ascensor adaptat, o perquè hi ha unes escales que dificulten (o impedeixen!) el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda, o perquè en la feina no han aplicat les mesures adequades per poder treballar amb normalitat… i totes aquelles que fan referència a les barreres arquitectòniques en els espais i equipaments públics.

Una d’aquestes queixes ens la va fer arribar en Santiago (el nom és fictici, per preservar el seu anonimat). Es trobava amb el cas que en la seva segona residència no hi ha ascensor, i la seva dona té dificultat de mobilitat. Aquesta dificultat la solventen pujant a poc a poc per les escales de l’edifici, amb la recompensa d’arribar al seu lloc de descans i vacances habitual. Aquest no era el problema. El problema va aparèixer quan el president de la comunitat de veïns va acordar amb l’empresa proveïdora dels extintors que han d’estar per normativa legal en els espais comuns col·locar-los en l’espai de l’escala que millor els va convenir, sense el consens de la resta de la comunitat, contravenint la normativa vigent sobre la col·locació dels equips anti-incendi (com explicarem més endavant), i amb l’agravant (heus ací el moll de l’òs) que impossibilitava a la senyora de’n Santiago el pas per l’escala per on havien d’accedir a l’habitatge, donades les seves particulars dificultats de mobilitat. Santiago, doncs, va veure com l’accés a la seva residència es convertia en una missió impossible.

Santiago va demanar en diferents ocasions que es canviessin els extintors d’ubicació; va demanar la convocatòria de l’assemblea de veïns i veïnes; va instar per tots els mitjans possibles al president de la comunitat el canvi de lloc, etc, etc, etc. Totes aquestes peticions topaven amb un silenci gairebé ofensiu. Vista la no-resposta i que l’accés a l’habitatge seguia essent complicat, va demanar a l’Ajuntament del municipi que prengués part en l’assumpte. Aquest, però, va respondre que no s’hi podia involucrar en una disputa entre particulars.

I és aleshores quan Santiago va trobar el contacte de Cocemfe Catalunya, ens va exposar el seu cas i ens va demanar qualsevol ajuda possible. Des de l’oficina tècnica de Cocemfe Catalunya li vàrem demanar una prova gràfica de la ubicació dels extintors, i una mica més de detall sobre l’evolució dels fets. I vàrem traslladar una consulta a l’Assessoria jurídica de Cocemfe – Serveis Centrals sobre com en Santiago es podia defensar per resoldre la situació.

Des de Cocemfe estatal van respondre amb un llarg informe sobre l’accessibilitat, la normativa vigent sobre la ubicació dels equips anti-incendi, i la recomanació de cercar un servei jurídic de defensa dels drets que empara a Santiago per presentar una denúncia formal al jutjat corresponent per territori. Així ho vàrem traslladar a l’afectat, havent cercat prèviament una lletrada disposada a fer-se càrrec del cas, i el consell d’exhaurir totes les vies possibles extra-judicials, per estalviar un temps que es preveia llarg i en el qual continuaria sense segona residència.

Amb aquest consell, Santiago va decidir plantificar el dia 22 de desembre passat en el lloc més visible posible una pancarta de considerables dimensions on es podia llegir (textualment):

GREU PERILL. EXTINTORS MAL SITUATS DES DEL GENER DEL 2024. Responsable: el president. (Disculpeu la qualitat de la imatge)

La fotografia anava acompanya d’aquest missatge: “Moltes gràcies, Cocemfe, per la vostra paciència. Com que l’administració de Justícia va tan lenta, he decidit fer el que us ensenyo a la foto. Si dóna resultats us ho faré saber”.

La següent notícia va ser aquest missatge de Whatsapp que us transcrivim, i que vàrem rebre el dia 9 de gener: “Bon dia i bon any. Per si pot ser útil a algú, la pancarta va servir per a que en menys de 72 hores els extintors estiguessin canviats de lloc, a ubicacions menys perilloses i que faciliten l’accés per l’escala. Sembla ser que l’Ajuntament, mitjançant la Guàrdia Urbana, es va posar en contacte amb el president de la comunitat, i aquest va donar ordre a l’empresa d’extintors que fessin el que els havien manat. Batalla guanyada, després d’un any de queixes i molèsties sens fi. Moltes gràcies per la vostra ajuda moral i la vostra comprensió. Salutacions cordials i els millors desigs a Cocemfe Catalunya“.

“Per si pot ser útil a algú…”, ens deia Santiago. I així us ho compartim: la paciència i la constància de Santiago al llarg de 12 mesos, no perdre la calma ni els estreps, consultar totes les vies possibles i recollir arguments per convèncer… i finalment tirar pel dret amb un cop de puny penjat al balcó (però sense faltar al respecte a ningú)… s’ha demostrat efectiu, eficient i eficaç.

Lliçó apresa: davant de la vulneració de drets, no cedir. Per això els tenim!

Sense categoriaUn exemple de com superar una discriminació: paciència i constància