20 febr. 2025
Nota de premsa.- Madrid, 20 de febrer de 2025
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha finalitzat el projecte ‘Promoció de l’Educació Inclusiva i Atenció a l’Alumnat amb Discapacitat’, que ha permès durant dos anys realitzar diferents accions dirigides a 11.000 estudiants i 1.500 docents per a afavorir el dret a una educació inclusiva, de qualitat i en equitat per a l’alumnat amb discapacitat al llarg de tota la seva trajectòria educativa.
Durant aquest període, COCEMFE ha desenvolupat accions orientades a la promoció de drets, la formació del personal docent, la millora de la convivència escolar, l’accés a tecnologies de suport i l’enfortiment de plataformes educatives accessibles, permetent enfortir la capacitat del professorat en matèria de discapacitat i metodologies inclusives, garantint una educació més equitativa i accessible al llarg de tota la trajectòria educativa de l’alumnat amb discapacitat.
Concretament, COCEMFE ha aconseguit sensibilitzar a 11.000 alumnes i alumnes en centres educatius de tota Espanya i 1.500 docents han rebut formació especialitzada en educació inclusiva, la qual cosa ha afavorit l’eliminació de barreres a les aules i la millora de la convivència escolar. Aquestes accions han permès consolidar entorns educatius més inclusius, accessibles i equitatius, facilitant la promoció de drets de l’alumnat amb discapacitat.
En aquest context, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha manifestat que “és fonamental redoblar els nostres esforços per a aconseguir una educació inclusiva de qualitat, que fomenti el desenvolupament educatiu i personal de totes les persones, especialment de la infància i la joventut”. A més, subratlla que “la inclusió no ha de veure’s només com una meta, sinó com un principi rector que inspiri totes les nostres accions i decisions”.
“L’educació inclusiva, pública i de qualitat, no és una opció; és un dret reconegut en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Per això, des de COCEMFE treballem per a garantir entorns d’aprenentatge que realment responguin a les diverses necessitats de l’alumnat, amb especial atenció als nens i nenes amb discapacitat”, va afirmar Queiruga.
El projecte, desenvolupat en 11 territoris com Almeria, Jaén, Astúries, Madrid, Lugo, Vigo, Badajoz, la Corunya, Alacant, València i Las Palmas, ha involucrat a tota la comunitat educativa, incloent-hi administracions, famílies, professionals de l’educació i entitats socials col·laboradores. A més de la formació del professorat, s’han impulsat estratègies de suport a l’alumnat amb discapacitat mitjançant tecnologies accessibles i productes de suport.
“Incloure a alumnes amb discapacitat a les aules és només el començament, ja que la convivència enriqueix a tota la comunitat educativa. No obstant això, és essencial proporcionar-los els recursos i suports necessaris perquè puguin desenvolupar-se en igualtat de condicions i adquirir les competències que els permetin accedir a una ocupació de qualitat en el futur”, va concloure Queiruga.
COCEMFE destaca que aquest programa ha posat de manifest les múltiples barreres que encara enfronten l’alumnat amb discapacitat en l’àmbit educatiu, evidenciant la necessitat de continuar promovent accions que garanteixin el seu dret a una educació inclusiva i de qualitat.
Aquest projecte forma part del Pla de Prioritats de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), finançat per la Fundació ONCE.
17 febr. 2025
El passat dijous, 13 de febrer, va morir Josep Giralt Lladonosa, fundador de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), a l’edat de 64 anys. Va ser president des del 1994 fins al 2012, i actualment era vocal. Formava part de la Comissió Motriu de l’Agenda Rural de Catalunya en representació de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i era patró de la Fundació Guttmann, de la que era vicepresident segon.
Una lluita incansable
La vida de Josep Giralt va estar marcada per la seva lluita a favor dels drets de les persones amb discapacitat, i és que també va ser president de la Federació ECOM i vocal del Consell de la Discapacitat de Catalunya i del Comitè Executiu del COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat). Ha estat un referent en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat i dels col·lectius socials vulnerables, un precursor en concebre el dret a l’autonomia com un valor inherent a totes les persones i que calia preservar.
Gràcies a la seva determinació i a la seva convicció en les capacitats de les persones, va impulsar projectes que han transformat la vida de moltes persones. La creació dels Serveis d’Integració laboral, la posada en marxa del Centre Especial de Treball i el Centre d’Atenció Diürna són només alguns dels projectes innovadors que va impulsar, sempre guiat per la voluntat de garantir oportunitats reals i dignes per a tothom.
Amb el seu lideratge social, la seva fermesa i tenacitat, va aconseguir posar en el centre de l’agenda de les polítiques socials lleidatanes i catalanes el dret a l’autonomia de les persones amb discapacitat. La seva lluita ha obert camins, ha transformat vides i ha impulsat un canvi que continuarà marcant el present i el futur d’una societat més justa i inclusiva.
Les mostres de condol s’han multiplicat aquests dies en xarxes socials i notícies del sector, a les quals s’ha sumat el President de COCEMFE Catalunya, Frederic Crespo, en carta adreçada a Bibiana Bendicho, presidenta actual de l’Associació ASPID, en nom propi i en representació de les Federacions i entitats que conformen la nostra Confederació. “Seguirem l’estela marcada per en Josep, fent nostres les seves aspiracions i prenent el relleu de la seva lluita a favor de totes les persones amb discapacitat”, ha escrit.
29 gen. 2025
En l’estudi, el primer que es realitza en aquest àmbit, es destaquen els problemes que afronten les persones LGTBI+ amb discapacitat en àmbits com el laboral, familiar o educatiu, i conclou, entre altres qüestions, que aquestes persones enfronten més dificultats en el desenvolupament de la seva carrera professional, i sofreixen una major discriminació, sent, a més, més discriminats per la seva identitat i orientació sexual que per la seva discapacitat. Per això, l’estudi subratlla la necessitat de desenvolupar polítiques públiques que responguin a les demandes del col·lectiu i permetin a aquestes persones accedir a drets en igualtat de condicions i construir així una societat més inclusiva.
El procés de recerca ha comptat amb la coordinació de la Direcció General per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones LGTBI+, del Ministeri d’Igualtat, i del Reial Patronat sobre Discapacitat del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, a través del Centre Espanyol de Documentació i Recerca sobre Discapacitat (CEDID). Així mateix, el projecte ha comptat amb la col·laboració d’expertes/us, representants d’entitats del tercer sector i organismes públics, els qui han contribuït al disseny i desenvolupament de l’estudi des d’una perspectiva interseccional.
Descarrega aquí l’Informe “Situación de las personas LGTBI+ con discapacidad en España”
14 gen. 2025
Sovint rebem queixes i reclamacions de persones amb discapacitat que han vist vulnerats els seus drets. Moltes d’aquestes queixes estan relacionades amb l’accessibilitat: o bé perquè en la seva comunitat de veïns no volen instalar un ascensor adaptat, o perquè hi ha unes escales que dificulten (o impedeixen!) el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda, o perquè en la feina no han aplicat les mesures adequades per poder treballar amb normalitat… i totes aquelles que fan referència a les barreres arquitectòniques en els espais i equipaments públics.
Una d’aquestes queixes ens la va fer arribar en Santiago (el nom és fictici, per preservar el seu anonimat). Es trobava amb el cas que en la seva segona residència no hi ha ascensor, i la seva dona té dificultat de mobilitat. Aquesta dificultat la solventen pujant a poc a poc per les escales de l’edifici, amb la recompensa d’arribar al seu lloc de descans i vacances habitual. Aquest no era el problema. El problema va aparèixer quan el president de la comunitat de veïns va acordar amb l’empresa proveïdora dels extintors que han d’estar per normativa legal en els espais comuns col·locar-los en l’espai de l’escala que millor els va convenir, sense el consens de la resta de la comunitat, contravenint la normativa vigent sobre la col·locació dels equips anti-incendi (com explicarem més endavant), i amb l’agravant (heus ací el moll de l’òs) que impossibilitava a la senyora de’n Santiago el pas per l’escala per on havien d’accedir a l’habitatge, donades les seves particulars dificultats de mobilitat. Santiago, doncs, va veure com l’accés a la seva residència es convertia en una missió impossible.
Santiago va demanar en diferents ocasions que es canviessin els extintors d’ubicació; va demanar la convocatòria de l’assemblea de veïns i veïnes; va instar per tots els mitjans possibles al president de la comunitat el canvi de lloc, etc, etc, etc. Totes aquestes peticions topaven amb un silenci gairebé ofensiu. Vista la no-resposta i que l’accés a l’habitatge seguia essent complicat, va demanar a l’Ajuntament del municipi que prengués part en l’assumpte. Aquest, però, va respondre que no s’hi podia involucrar en una disputa entre particulars.
I és aleshores quan Santiago va trobar el contacte de Cocemfe Catalunya, ens va exposar el seu cas i ens va demanar qualsevol ajuda possible. Des de l’oficina tècnica de Cocemfe Catalunya li vàrem demanar una prova gràfica de la ubicació dels extintors, i una mica més de detall sobre l’evolució dels fets. I vàrem traslladar una consulta a l’Assessoria jurídica de Cocemfe – Serveis Centrals sobre com en Santiago es podia defensar per resoldre la situació.
Des de Cocemfe estatal van respondre amb un llarg informe sobre l’accessibilitat, la normativa vigent sobre la ubicació dels equips anti-incendi, i la recomanació de cercar un servei jurídic de defensa dels drets que empara a Santiago per presentar una denúncia formal al jutjat corresponent per territori. Així ho vàrem traslladar a l’afectat, havent cercat prèviament una lletrada disposada a fer-se càrrec del cas, i el consell d’exhaurir totes les vies possibles extra-judicials, per estalviar un temps que es preveia llarg i en el qual continuaria sense segona residència.
Amb aquest consell, Santiago va decidir plantificar el dia 22 de desembre passat en el lloc més visible posible una pancarta de considerables dimensions on es podia llegir (textualment):
GREU PERILL. EXTINTORS MAL SITUATS DES DEL GENER DEL 2024. Responsable: el president. (Disculpeu la qualitat de la imatge)
La fotografia anava acompanya d’aquest missatge: “Moltes gràcies, Cocemfe, per la vostra paciència. Com que l’administració de Justícia va tan lenta, he decidit fer el que us ensenyo a la foto. Si dóna resultats us ho faré saber”.
La següent notícia va ser aquest missatge de Whatsapp que us transcrivim, i que vàrem rebre el dia 9 de gener: “Bon dia i bon any. Per si pot ser útil a algú, la pancarta va servir per a que en menys de 72 hores els extintors estiguessin canviats de lloc, a ubicacions menys perilloses i que faciliten l’accés per l’escala. Sembla ser que l’Ajuntament, mitjançant la Guàrdia Urbana, es va posar en contacte amb el president de la comunitat, i aquest va donar ordre a l’empresa d’extintors que fessin el que els havien manat. Batalla guanyada, després d’un any de queixes i molèsties sens fi. Moltes gràcies per la vostra ajuda moral i la vostra comprensió. Salutacions cordials i els millors desigs a Cocemfe Catalunya“.
“Per si pot ser útil a algú…”, ens deia Santiago. I així us ho compartim: la paciència i la constància de Santiago al llarg de 12 mesos, no perdre la calma ni els estreps, consultar totes les vies possibles i recollir arguments per convèncer… i finalment tirar pel dret amb un cop de puny penjat al balcó (però sense faltar al respecte a ningú)… s’ha demostrat efectiu, eficient i eficaç.
Lliçó apresa: davant de la vulneració de drets, no cedir. Per això els tenim!
2 des. 2024
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), amb el seu Moviment Associatiu, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, ha posat en marxa la campanya ‘Mesures contra la discriminació’ en la qual proposa que es duguin a terme 35 mesures destinades a enderrocar les barreres que impedeixen l’exercici de drets de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions.
“No podem esperar més veient com les persones amb discapacitat física i orgànica som discriminades diàriament”, ha manifestat el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, qui ha posat l’accent que “som les pròpies persones amb discapacitat a través dels nostres Moviment Associatiu els qui tornem a fer un pas endavant i proposem a l’Administració les mesures que sabem que promouran la nostra plena inclusió i participació activa en la societat.
En concret, les mesures traslladades pel Moviment Associatiu de COCEMFE atenen aquelles qüestions que és necessari aplicar perquè les persones amb discapacitat física i orgànica puguin viure les seves vides en igualtat de condicions i es divideixen en cinc grans àrees: renda i ocupació; educació; accessibilitat; autonomia personal, vida independent i atenció a les situacions de dependència, i salut i espai sociosanitari.
“El nostre dret a l’habitatge passa perquè aquesta sigui accessible, assequible i inclusiva i avui dia pràcticament la totalitat del parc d’habitatges no ho és”, lamenta Queiruga, qui remarca la necessitat de “reformar urgentment la Llei de Propietat Horitzontal perquè les obres d’accessibilitat en edificis d’habitatges siguin sempre obligatòries, crear un Fons Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal i aprovar un pla de xoc d’habitatge públic social, accessible i d’emergència”.
Entre les mesures també es troben aprovar una nova Llei d’Inclusió Laboral; garantir l’accés de les persones amb discapacitat que el necessitin a l’Ingrés Mínim Vital; reservar el 10% de l’ocupació pública a aquest grup social; implementar plans integrals d’impuls de l’educació inclusiva i acceleració de l’accessibilitat en els centres educatius; adoptar un nou model de suports a l’autonomia i de prevenció de la institucionalització de les persones amb discapacitat, i posar en marxa noves estratègies d’abordatge de la cronicitat i garantir el finançament públic de productes sanitaris.
“La nostra societat no pot estar feta a la mesura, solament, de les persones sense discapacitat física o orgànica”, sosté el president de COCEMFE, que incideix en la importància de “unificar esforços i treballar conjuntament per a donar una resposta urgent a totes les necessitats que encara segueixen sense ser ateses”.
“Garantir drets és posar fi a la discriminació”, sosté Queiruga, per la qual cosa insta l’Administració central i a les diferents administracions autonòmiques i locals a assumir la seva responsabilitat en l’adopció de les 35 mesures contra la discriminació de les persones amb discapacitat física i orgànica propostes per COCEMFE i el seu Moviment Associatiu, i a comptar per a això amb aquest grup social i les organitzacions que li representa.
25 nov. 2024
El passat dijous 14 de novembre, amb ocasió del Dia Internacional de les Persones Cuidadores, COCEMFE CATALUNYA va organitzar una Jornada dedicada a cuidar les persones cuidadores de persones amb discapacitat física i orgànica, que anomenem “Cuidar-se per cuidar”, emmarcat en el Programa Suport a les persones que cuiden persones afectades per malalties o dependents, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona.
Vista la bona acollida de l’edició d’aquesta jornada l’any 2023, vàrem decidir repetir el format: un dia de descans i convivència en l’Hotel Balneari Termes Victòria, de Caldes de Montbui, que tan bé ens va acollir l’any passat. Comptàvem amb 20 places per dur-ho a terme, i es van completar ben aviat.
El matí va estar dedicat a fer una breu visita a l’església parroquial de Santa Maria, on es conserva la imatge romànica de la Santa Majestat, i que ens va servir per accedir al casc antic de la vila i a la seva història mil·lenària. Arribats al Balneari, les persones participants van gaudir d’una bona estona de bany termal, amb els beneficis relaxants que ofereixen les aigües del balneari. En acabat, dinar i una sobretaula molt agradable, en la que vàrem compartir experiències i les persones assistents van poder escoltar i ser escoltats sobre la seva experiència en les cures a persones amb discapacitat diferents dels que viuen en el dia a dia, i que van valorar molt positivament. Vàrem comptar també amb la companyia del Sr. Joan Anglí, actual director del Balneari Termes Victòria, i membre de la cinquena generació de la família que el gestiona, qui ens va explicar la història de la casa i els projectes que afronta el termalisme a Catalunya, que ell mateix representa com a President de l’Associació Balneària, que aplega els balnearis del territori català.
El bon ambient generat va seguir amb una visita al nucli històric de la vila termal, amb la Font del Lleó com a punt d’inici, i la visita al complex de Can Rius, acabant amb la foto de grup en el parc que porta el mateix nom, i la tornada al punt de trobada a l’Estació de Sants de Barcelona.
Una jornada que, segons l’avaluació feta a les persones participants, mereix repetició, tant per una organització acurada com per l’enriquiment que suposa el descans compartit amb altres persones cuidadores que passen per les mateixes dificultats en la seva tasca de cura, i l’enfortiment associatiu que suposa per a la nostra Confederació la convivència entre persones de diferents entitats, unides per una identitat comuna.
Us deixem aquí un breu vídeo de la Jornada, bo i esperant que puguem repetir-la en properes edicions.
