Coneixent a… Àngels Estévez, Presidenta de COCEMFE Lleida
Per millorar la cohesió associativa convé que coneguem qui és qui dins de la nostra Confederació. I aprofitem que l’any passat va començar una nova Junta Directiva a la Federació de Lleida per conèixer la seva Presidenta, Àngels Estévez, que ha accedit molt amablement a respondre unes preguntes.
Hola, Àngels, ens fas una breu presentació? : Bon dia, el meu càrrec és el de Delegada Territorial de Tarragona i Lleida de l’ AACIC (Associació de Cardiopaties Congènites). Sóc psicòloga de professió i porto ja 17 anys a l’ AACIC, on he crescut com a professional i com a persona.
A COCEMFE Lleida teniu una nova Junta Directiva des de 26 de Juliol del 2022) Quantes entitats estan associades i quines dificultats afronteu com a Federació?: Actualment som 4 entitats i tenim 2 interessades en formar part. Ens està essent difícil que les entitats de Lleida vulguin adherir-se i aquest és un dels primers objectius que tenim.
D’acord, els temps que vivim no són fàcils! Però teniu energia i ganes… Quines fites i objectius us heu marcat com a Federació?: Com et deia anteriorment, aconseguir més entitats del territori que es federin per poder tenir una bona xarxa d’atenció a la ciutadania. A més, creiem que juntes les entitats tenim més força i aprenent unes de les altres, sumant les nostres característiques, experiències, serveis…
El que ens uneix sobretot a las entitats amb les que volem treballar és la importància de fer visible la discapacitat orgànica, i aquest seria un dels segons objectiu més importants, la visibilitat com et dic i la sensibilització i coneixement d’aquest tipus de discapacitat.
Des del teu punt de vista i la teva experiència, què consideres que és més important avui en dia per a una entitat de persones amb discapacitat física o orgànica?: La comprensió social i l’ acceptació. És el gran handicap de la discapacitat sobretot orgànica. La no visibilitat de les dificultats, dels malestars, del patiment… fa que sigui molt difícil poder demostrar i empatitzar amb el que viuen aquest pacients.
Què en penses del paper de les Administracions envers les entitats del Tercer sector social?: És un paper ambivalent… crec que com a la resta de ciutadania les falta empatia i coneixement, i per tant sensibilització. Les entitats donem serveis que l’administració no dóna però que la societat necessita per millorar la seva qualitat de vida. Aquest valor afegit que les entitats aportem a la societat les administracions no el veuen o si el veuen no el posicionen en un lloc de prioritat… i així hauria de ser.
Hi ha moltes entitats a Catalunya que són petites i amb escàs pressupost, carregades d’entusiasme i amb molt de protagonisme del voluntariat. Què suggereixes a aquestes entitats per tal d’assegurar la seva sostenibilitat?: El voluntariat és la base del tercer sector, i això fa a la humanitat una mica millor… Que els suggereixo??? Que no tirin la tovallola, que segueixen pensant que un granet de sorra pot moure una muntanya i sobretot que no estan sols… que busquin xarxa, que treballin tots plegats unint, com deia, les nostres capacitats, coneixements i característiques… La fita és la mateixa: donar suport a aquelles persones que estant passant per una situació difícil a la seva vida, i si per un instant les fem sentir millor, jo ja em sento satisfeta.
Finalment, vols compartir amb els nostres lectors? Una cançó, un llibre, una pel·lícula i… un somni!
- Una cançó: Mediterráneo de Joan Manel Serrat
- Un llibre: Llenaré tus dias de Vida, de Anne-Dauphine Julliand
- Una pel·lícula: Joquer
- Un somni: Recuperar molts valors que la societat ha perdut… sobretot la humilitat.
