16 set. 2025
Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, que se celebra del 16 al 22 de setembre sota el lema “Mobilitat per a totes les persones”, COCEMFE fa una crida a les administracions i operadors de transport per a garantir una mobilitat accessible i lliure de barreres per a totes les persones, especialment aquelles amb discapacitat física i orgànica.
Malgrat els avanços normatius i la creixent sensibilització social, l’accessibilitat plena en el transport està lluny de ser una realitat. Les persones amb discapacitat s’enfronten a una preocupant desigualtat en l’accés als diferents modes de transport, des del tren i l’avió, fins als autobusos urbans, interurbans, taxis i serveis de VTC.
Segons dades recollides pel Moviment Associatiu de COCEMFE, només un 18% de les estacions de tren són accessibles, i gran part de la xarxa de rodalia i mitjana distància no compleix els requisits mínims d’accessibilitat. En l’àmbit aeri, persisteixen deficiències greus com l’absència de lavabos adaptats o el mal freqüent a productes de suport com a cadires de rodes. També s’identifiquen problemes recurrents en els autobusos, com a rampes inoperatives, l’escassetat de places per a cadires de rodes, la falta de parades accessibles o l’obligació de reservar amb antelació els viatges per a poder disposar de vehicles adaptats, una situació que afecta de manera especial en els entorns rurals. Quant als taxis i VTC, tampoc es compleix la quota mínima de vehicles adaptats, la qual cosa limita de manera notable l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda. A aquestes barreres físiques se suma la falta de formació del personal en estacions, aeroports i vehicles, la qual cosa genera situacions de desinformació, tracte inadequat i fins i tot negació de serveis.
COCEMFE proposa garantir la cadena d’accessibilitat completa des del moment en què una persona accedeix a una estació fins que arriba a la seva destinació. Això implica adaptar infraestructures, millorar els serveis d’assistència, assegurar la informació accessible, evitar la discriminació per tipus de discapacitat i ampliar el nombre de vehicles adaptats en tots els serveis de transport, incloent-hi el medi rural. A més, se subratlla la necessitat d’incloure criteris d’accessibilitat en les noves concessions ferroviàries i de regular de manera efectiva el model VTC, garantint que també sigui accessible i compleixi amb les quotes d’adaptació.
AccesibilidApp: una eina clau per a construir un transport inclusiu
En aquesta Setmana Europea de la Mobilitat, COCEMFE anima a tota la ciutadania a utilitzar AccesibilidApp, una aplicació gratuïta desenvolupada per l’entitat que permet geolocalizar i comunicar incidències i barreres d’accessibilitat que es troben en la via i en els serveis de transport. Des de COCEMFE CATALUNYA oferim un canal de denúncies on presentar fets i situacions que vulneren els drets de les persones amb discapacitat física i orgànica, ja sigui en referència a l’accessibilitat com en altres àmbits de la vida quotidiana dins del territori de Catalunya.
“Volem que qualsevol persona, usuària o no de transport accessible, se sumi a aquesta acció col·lectiva per a visibilitzar les barreres que impedeixen una mobilitat plena i inclusiva”, destaca Anxo Queiruga, president de COCEMFE. “AccesibilidApp és una eina participativa que ens permet construir un mapa real de l’accessibilitat en el transport i exigir millores concretes”, assegura Queiruga.
Des de COCEMFE es recorda que garantir l’accessibilitat universal no sols és un dret, sinó una condició imprescindible per a una societat justa, inclusiva i cohesionada. Una mobilitat accessible afavoreix l’autonomia, la participació i la igualtat d’oportunitats de milers de persones, i és clau per al desenvolupament sostenible, especialment en un context de transició ecològica.
PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA LABOR DE COCEMFE PER A LA PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT I VIDA INDEPENDENT, FES CLIC AQUÍ
24 jul. 2025
(foto: 123rf)
Barcelona, 24 de juliol de 2025.-
Amb motiu del Dia de les Àvies i dels Avis, que se celebra el 26 de juliol, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) reconeix i agraeix el paper essencial que moltes persones amb discapacitat exerceixen en les seves famílies com a avis i àvies. A més, reivindica el dret d’aquest grup social a viure un envelliment actiu, digne i en igualtat de condicions, amb els suports necessaris per a exercir els seus drets plenament.
COCEMFE destaca que aquest reconeixement no sols ha de ser simbòlic, sinó traduir-se en polítiques públiques que garanteixin una vida plena i autònoma també durant la vellesa. Moltes persones amb discapacitat, malgrat enfrontar-se a importants barreres físiques, econòmiques i socials, exerceixen un rol fonamental com a figures afectives, referents familiars i, en molts casos, cuidadors principals dels seus nets i netes.
L‘Estudi de recerca sobre la situació de les persones amb discapacitat des de la perspectiva de l’envelliment, realitzat per COCEMFE, posa de manifest la falta de correspondència entre l’exposat en el marc legislatiu i la implementació de l’enfocament social en les polítiques públiques. Les persones entrevistades van apuntar que el model assistencial perdura en els patrons d’atenció en els equipaments socials.
“L’envelliment de les persones amb discapacitat no pot continuar sent ignorat per les polítiques públiques”, afirma el president de COCEMFE, Anxo Queiruga. “És necessari reconèixer aquesta etapa de la vida com a clau en la trajectòria vital de moltes persones amb discapacitat, que han de comptar amb tots els suports, recursos i oportunitats per a viure-la en plenitud”, afegeix.
En aquest context, COCEMFE recorda que actualment es troba en tramitació parlamentària la reforma de les lleis de discapacitat i d’autonomia personal, una normativa a la qual COCEMFE ha realitzat aportacions, sent algunes d’elles incorporades en l’avantprojecte aprovat la setmana passada en el Consell de Ministres. COCEMFE continua realitzant incidència a través dels grups polítics perquè durant el tràmit parlamentari es continuï millorant el text de manera que tots els drets d’aquest grup social reconeguts per la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides estiguin veritablement garantits en totes les etapes de la vida.
“Esperem que aquesta reforma serveixi per a trencar amb el model asistencialista encara vigent i promogui un enfocament de drets, accessibilitat i suports personalitzats, també en la vellesa”, destaca Queiruga. “Les persones amb discapacitat tenim dret a envellir amb dignitat i sense veure’ns obligades a renunciar al rol familiar ni a la nostra autonomia”, remarca.
“Les pensions baixes, les llars inaccessibles, la falta de suport per a les tasques del dia a dia i l’absència de mesures específiques en salut, habitatge o serveis socials provoquen situacions d’exclusió severa en moltes persones amb discapacitat”, adverteix Queiruga, que posa l’accent que “les persones grans amb discapacitat tenen dret a continuar prenent decisions, participar en la comunitat i comptar amb els suports necessaris per a fer-ho”.
En aquest sentit, COCEMFE vol destacar algunes de les mesures recollides en l’Estudi de recerca sobre la situació de les persones amb discapacitat des de la perspectiva de l’envelliment dirigides a promoure un envelliment inclusiu i actiu. Entre elles es troba incorporar la discapacitat de manera transversal en totes les polítiques d’envelliment; garantir serveis d’assistència personal adaptats a persones grans amb discapacitat; augmentar l’accessibilitat en els habitatges i l’entorn urbà, especialment en zones rurals; millorar l’accés a tecnologies de suport, salut, transport i recursos comunitaris, i promoure programes d’envelliment actiu, formació digital i activitats culturals accessibles.
Tanmateix, COCEMFE defensa que és necessari impulsar polítiques públiques que garanteixin recursos per a accions de prevenció que anticipin i redueixin les situacions de dependència associades a l’envelliment, especialment en persones amb discapacitat. Això implica actuar de manera primerenca per a evitar la deterioració de la salut, la pèrdua d’autonomia o la intensificació de les discapacitats ja existents, mitjançant mesures específiques com la promoció d’entorns accessibles, el suport en la vida independent i l’autonomia personal, el foment de l’activitat física i l’atenció sanitària ajustada a les necessitats en un entorn sociosanitari que asseguri una atenció coordinada i de qualitat”.
“Una societat que cuida als seus majors, i especialment als qui tenen més necessitats de suport, és una societat que aposta pel més bàsic: el respecte a la dignitat humana i dels principis de justícia i igualtat. L’envelliment amb discapacitat ha de ser una de les prioritats política i social”, conclou Queiruga.
7 abr. 2025
Barcelona, 7 d’abril de 2025
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, que se celebra aquest dilluns. 7 d’abril, COCEMFE Catalunya, al costat de COCEMFE nacional i el seu Moviment Associatiu, reclama a les administracions públiques que garanteixin l’accés ple, equitatiu i efectiu al dret a la salut de les persones amb discapacitat física i orgànica i denúncia la persistència de mancances estructurals que afecten aquest grup social.
Segons els informes elaborats per COCEMFE nacional, el 75% de les persones amb discapacitat no rep amb la regularitat i intensitat suficient els serveis sanitaris i socials que requereix per a cobrir les seves necessitats en aquests aspectes, xifra que ascendeix al 80% en el cas de les dones amb discapacitat. A més, el 81,6% d’aquest grup social ha d’assumir despeses addicionals per a accedir a tractaments o productes sanitaris, sent el 37% els qui afronten més de 200 euros al mes per aquest motiu.
El president de COCEMFE nacional, Anxo Queiruga, denúncia que “els serveis sanitaris continuen presentant greus barreres físiques, comunicatives i d’accés a la informació”. “Aquestes barreres, sumades al desconeixement generalitzat sobre les condicions de vida de les persones amb discapacitat, actuen com a factors que intensifiquen l’exclusió social i restringeixen el desenvolupament de l’autonomia personal i el dret a la salut i a una vida independent”, afegeix.
En aquest sentit, COCEMFE Catalunya i el Moviment Associatiu de COCEMFE aposten per la coordinació efectiva en tots els nivells com a element essencial per a desenvolupar un espai sociosanitari eficaç, públic i universal. “Un autèntic espai sociosanitari ha de comptar amb pressupost i recursos suficients, i adoptar un enfocament preventiu, comunitari i centrat en la persona”, argumenta Queiruga.
D’igual manera, el president de COCEMFE nacional posa l’accent que “un dels punts més preocupants és la falta d’equitat en l’accés a l’atenció precoç” i incideix en que “aquest servei no pot dependre del lloc en el qual resideixis, tenint en compte la seva importància per a garantir el ple desenvolupament de nens, nenes i joves amb discapacitat”.
Per tot això, COCEMFE reclama que l’Atenció precoç sigui reconeguda com un dret subjectiu universal, garantit des del diagnòstic, que es defineixi una cartera comuna bàsica de serveis en tot el país, que s’inverteixi en professionals especialitzats i formació contínua i que la intervenció es realitzi també en entorns rurals, amb participació activa de les famílies.
A més, COCEMFE Catalunya i el Moviment Associatiu de COCEMFE defensen la necessitat de la universalització i l’equitat territorial dels serveis de salut i atenció social; eliminar barreres en centres de salut, hospitals i serveis d’urgències; tenir accés garantit a tractaments i tecnologies de suport; acabar amb els sobrecostos sanitaris que assumeixen les persones amb discapacitat; millorar la formació del personal sanitari en atenció a la discapacitat, i reformar l’atenció sociosanitària, garantint una atenció integral, centrada en la persona i amb perspectiva de gènere i discapacitat.
“Perquè no hi ha salut sense drets, reclamem uns serveis socials i sanitaris coordinats que ens permetin avançar en inclusió, autonomia i igualtat”, conclou Queiruga.
20 febr. 2025
Nota de premsa.- Madrid, 20 de febrer de 2025
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha finalitzat el projecte ‘Promoció de l’Educació Inclusiva i Atenció a l’Alumnat amb Discapacitat’, que ha permès durant dos anys realitzar diferents accions dirigides a 11.000 estudiants i 1.500 docents per a afavorir el dret a una educació inclusiva, de qualitat i en equitat per a l’alumnat amb discapacitat al llarg de tota la seva trajectòria educativa.
Durant aquest període, COCEMFE ha desenvolupat accions orientades a la promoció de drets, la formació del personal docent, la millora de la convivència escolar, l’accés a tecnologies de suport i l’enfortiment de plataformes educatives accessibles, permetent enfortir la capacitat del professorat en matèria de discapacitat i metodologies inclusives, garantint una educació més equitativa i accessible al llarg de tota la trajectòria educativa de l’alumnat amb discapacitat.
Concretament, COCEMFE ha aconseguit sensibilitzar a 11.000 alumnes i alumnes en centres educatius de tota Espanya i 1.500 docents han rebut formació especialitzada en educació inclusiva, la qual cosa ha afavorit l’eliminació de barreres a les aules i la millora de la convivència escolar. Aquestes accions han permès consolidar entorns educatius més inclusius, accessibles i equitatius, facilitant la promoció de drets de l’alumnat amb discapacitat.
En aquest context, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha manifestat que “és fonamental redoblar els nostres esforços per a aconseguir una educació inclusiva de qualitat, que fomenti el desenvolupament educatiu i personal de totes les persones, especialment de la infància i la joventut”. A més, subratlla que “la inclusió no ha de veure’s només com una meta, sinó com un principi rector que inspiri totes les nostres accions i decisions”.
“L’educació inclusiva, pública i de qualitat, no és una opció; és un dret reconegut en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Per això, des de COCEMFE treballem per a garantir entorns d’aprenentatge que realment responguin a les diverses necessitats de l’alumnat, amb especial atenció als nens i nenes amb discapacitat”, va afirmar Queiruga.
El projecte, desenvolupat en 11 territoris com Almeria, Jaén, Astúries, Madrid, Lugo, Vigo, Badajoz, la Corunya, Alacant, València i Las Palmas, ha involucrat a tota la comunitat educativa, incloent-hi administracions, famílies, professionals de l’educació i entitats socials col·laboradores. A més de la formació del professorat, s’han impulsat estratègies de suport a l’alumnat amb discapacitat mitjançant tecnologies accessibles i productes de suport.
“Incloure a alumnes amb discapacitat a les aules és només el començament, ja que la convivència enriqueix a tota la comunitat educativa. No obstant això, és essencial proporcionar-los els recursos i suports necessaris perquè puguin desenvolupar-se en igualtat de condicions i adquirir les competències que els permetin accedir a una ocupació de qualitat en el futur”, va concloure Queiruga.
COCEMFE destaca que aquest programa ha posat de manifest les múltiples barreres que encara enfronten l’alumnat amb discapacitat en l’àmbit educatiu, evidenciant la necessitat de continuar promovent accions que garanteixin el seu dret a una educació inclusiva i de qualitat.
Aquest projecte forma part del Pla de Prioritats de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), finançat per la Fundació ONCE.
14 gen. 2025
Sovint rebem queixes i reclamacions de persones amb discapacitat que han vist vulnerats els seus drets. Moltes d’aquestes queixes estan relacionades amb l’accessibilitat: o bé perquè en la seva comunitat de veïns no volen instalar un ascensor adaptat, o perquè hi ha unes escales que dificulten (o impedeixen!) el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda, o perquè en la feina no han aplicat les mesures adequades per poder treballar amb normalitat… i totes aquelles que fan referència a les barreres arquitectòniques en els espais i equipaments públics.
Una d’aquestes queixes ens la va fer arribar en Santiago (el nom és fictici, per preservar el seu anonimat). Es trobava amb el cas que en la seva segona residència no hi ha ascensor, i la seva dona té dificultat de mobilitat. Aquesta dificultat la solventen pujant a poc a poc per les escales de l’edifici, amb la recompensa d’arribar al seu lloc de descans i vacances habitual. Aquest no era el problema. El problema va aparèixer quan el president de la comunitat de veïns va acordar amb l’empresa proveïdora dels extintors que han d’estar per normativa legal en els espais comuns col·locar-los en l’espai de l’escala que millor els va convenir, sense el consens de la resta de la comunitat, contravenint la normativa vigent sobre la col·locació dels equips anti-incendi (com explicarem més endavant), i amb l’agravant (heus ací el moll de l’òs) que impossibilitava a la senyora de’n Santiago el pas per l’escala per on havien d’accedir a l’habitatge, donades les seves particulars dificultats de mobilitat. Santiago, doncs, va veure com l’accés a la seva residència es convertia en una missió impossible.
Santiago va demanar en diferents ocasions que es canviessin els extintors d’ubicació; va demanar la convocatòria de l’assemblea de veïns i veïnes; va instar per tots els mitjans possibles al president de la comunitat el canvi de lloc, etc, etc, etc. Totes aquestes peticions topaven amb un silenci gairebé ofensiu. Vista la no-resposta i que l’accés a l’habitatge seguia essent complicat, va demanar a l’Ajuntament del municipi que prengués part en l’assumpte. Aquest, però, va respondre que no s’hi podia involucrar en una disputa entre particulars.
I és aleshores quan Santiago va trobar el contacte de Cocemfe Catalunya, ens va exposar el seu cas i ens va demanar qualsevol ajuda possible. Des de l’oficina tècnica de Cocemfe Catalunya li vàrem demanar una prova gràfica de la ubicació dels extintors, i una mica més de detall sobre l’evolució dels fets. I vàrem traslladar una consulta a l’Assessoria jurídica de Cocemfe – Serveis Centrals sobre com en Santiago es podia defensar per resoldre la situació.
Des de Cocemfe estatal van respondre amb un llarg informe sobre l’accessibilitat, la normativa vigent sobre la ubicació dels equips anti-incendi, i la recomanació de cercar un servei jurídic de defensa dels drets que empara a Santiago per presentar una denúncia formal al jutjat corresponent per territori. Així ho vàrem traslladar a l’afectat, havent cercat prèviament una lletrada disposada a fer-se càrrec del cas, i el consell d’exhaurir totes les vies possibles extra-judicials, per estalviar un temps que es preveia llarg i en el qual continuaria sense segona residència.
Amb aquest consell, Santiago va decidir plantificar el dia 22 de desembre passat en el lloc més visible posible una pancarta de considerables dimensions on es podia llegir (textualment):
GREU PERILL. EXTINTORS MAL SITUATS DES DEL GENER DEL 2024. Responsable: el president. (Disculpeu la qualitat de la imatge)
La fotografia anava acompanya d’aquest missatge: “Moltes gràcies, Cocemfe, per la vostra paciència. Com que l’administració de Justícia va tan lenta, he decidit fer el que us ensenyo a la foto. Si dóna resultats us ho faré saber”.
La següent notícia va ser aquest missatge de Whatsapp que us transcrivim, i que vàrem rebre el dia 9 de gener: “Bon dia i bon any. Per si pot ser útil a algú, la pancarta va servir per a que en menys de 72 hores els extintors estiguessin canviats de lloc, a ubicacions menys perilloses i que faciliten l’accés per l’escala. Sembla ser que l’Ajuntament, mitjançant la Guàrdia Urbana, es va posar en contacte amb el president de la comunitat, i aquest va donar ordre a l’empresa d’extintors que fessin el que els havien manat. Batalla guanyada, després d’un any de queixes i molèsties sens fi. Moltes gràcies per la vostra ajuda moral i la vostra comprensió. Salutacions cordials i els millors desigs a Cocemfe Catalunya“.
“Per si pot ser útil a algú…”, ens deia Santiago. I així us ho compartim: la paciència i la constància de Santiago al llarg de 12 mesos, no perdre la calma ni els estreps, consultar totes les vies possibles i recollir arguments per convèncer… i finalment tirar pel dret amb un cop de puny penjat al balcó (però sense faltar al respecte a ningú)… s’ha demostrat efectiu, eficient i eficaç.
Lliçó apresa: davant de la vulneració de drets, no cedir. Per això els tenim!
