Nota de premsa.- Madrid, 21 de maig de 2024.-
El president de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), Anxo Queiruga, ha reclamat aquest dimarts adaptar i millorar la normativa sobre discapacitat per a complir amb l’article 49 de la Constitució Espanyola, recentment modificat i que al seu judici és una fita històrica, que representa un punt de partida que ha d’arribar a cada racó del nostre país”.
Així ho ha manifestat Queiruga durant la seva compareixença en la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés dels Diputats, a la qual ha explicat les discriminacions a les quals s’han d’enfrontar avui dia les persones amb discapacitat física i orgànica, així com les reivindicacions de la Confederació per a avançar en l’exercici dels drets d’aquest grup social.
Per exemple, ha posat l’accent en que “les prestacions dirigides a la promoció de l’autonomia i prevenció de la dependència són residuals al nostre país”, per la qual cosa “les persones que majors suports requereixen es veuen moltes vegades obligades a viure en un centre residencial, sense tenir altres alternatives per a triar com vol desenvolupar la seva vida”. “És necessari promoure el dret a l’autonomia personal i aconseguir la implantació definitiva i efectiva de l’assistència personal en tota Espanya”, ha afegit.
Així mateix, ha denunciat que “continuem trobant barreres cada dia en totes les ciutats i pobles” i ha defensat que “perquè deixi d’haver-hi 100.000 persones empresonades a les seves cases cal modificar la Llei de Propietat Horitzontal per a eliminar els límits que estableix per a realitzar obres d’accessibilitat en els edificis”.
“Les persones amb discapacitat presentem taxes d’ocupació, activitat i desocupació que evidencien una discriminació estructural del mercat laboral”, ha afirmat el president de COCEMFE, al mateix temps que ha reclamat “una nova Llei d’Inclusió Laboral que orient i reforci les polítiques actives d’ocupació per a persones amb discapacitat”.
Quant a educació, Queiruga ha argumentat que “l’educació inclusiva és la millor forma que cada estudiant tingui el millor desenvolupament possible i l’única manera que tinguem un futur inclusiu” i reclamat “prevenir la institucionalització de la infància i mesures i suports per a reduir les sobrecàrregues familiars”.
“També cal aconseguir que les actuacions i polítiques en matèria de discapacitat tinguin en compte el gènere i les polítiques de gènere tinguin en compte la discapacitat”, ha emfatitzat Queiruga, qui ha declarat que “les persones amb discapacitat física i orgànica hem de ser considerades pels sistemes públics de salut com un grup d’interès prioritari i aconseguir una equitat territorial real”.
En aquest aspecte, ha defensat que “cal promoure la cooperació entre el sistema de serveis socials, el sistema sanitari i la resta dels sistemes, sobre la base d’un model sociosanitari integrat i inclusiu”. “És imprescindible una aplicació integral del nou barem de valoració del grau de discapacitat, la porta d’accés al sistema de drets establerts al nostre país”, que actualment “s’està tancant, o triga tant a obrir-se que està impedint accedir als suports”, ha afegit.
Així mateix, ha explicat per a fer front a les discriminacions que afecten les persones que viuen en les zones rurals, és necessari “desplegar un pla de mobilitat sostenible i accessible, impulsar mesures que afavoreixin l’accés als recursos i garantir l’accés a una Sanitat Pública digna i de qualitat”.
Per a finalitzar, Queiruga ha posat l’accent que “COCEMFE i les nostres organitzacions estem sofrint des de fa tres anys una reducció del nostre finançament, que està fins i tot posant en perill la supervivència de moltes de les nostres entitats, amb les desastroses conseqüències que això tindria per a les persones que pertanyen al nostre grup social” i ha exigit “no sols un repartiment just i equitatiu dels recursos disponibles; sinó també un canvi de model que proporcioni un finançament estable per a garantir la continuïtat de la nostra acció i continuar atenent les persones amb discapacitat més vulnerables”.
