Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra el 25 de novembre, COCEMFE Catalunya s’adhereix al Manifest de la Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat (CEMUDIS), i a totes les reivindicacions recollides en ell. I animem a les federacions provincials i a les entitats federades a difondre el que en ell es recull i així visibilitzar i denunciar la violència digital que viuen moltes dones, adolescents i nenes amb discapacitat. A continuació, us compartim des d’aquí el Manifest de CEMUDIS:
«Cuidar en xarxa: compromís enfront de la violència de gènere digital»
La violència de gènere digital és una de les cares més desconegudes de la violència masclista. Vulnera de manera directa els nostres drets, la nostra llibertat i la nostra seguretat dins de la vida pública i la digital. Des de CEMUDIS, La Confederació Estatal de Dones i Nenes amb Discapacitat, volem posar el focus en l’escalada d’aquesta violència que trasllada les agressions verbals i psicològiques del món físic a l’entorn virtual, on s’engrandeixen i emparen sota el paraigües de l’anonimat.
L’impacte d’aquesta manera de violència digital no es limita a la immediatesa de l’agressió; la seva difusió, permanència i abast multipliquen les seves conseqüències, generant un major mal, aïllament i exposició per a les dones i nenes amb discapacitat.
Segons l’Informe de l’Associació Stop Violència de Gènere Digital, només en el primer trimestre de 2025 es van atendre 496 persones, de la quals, un 70-75% van ser dones, cosa que significa que som el grup poblacional més exposat a aquesta nova cara de la violència de gènere.
Les formes que adopta aquesta violència són múltiples: ciberassetjament, sextorsión, doxing, grooming, suplantació d’identitat, difusió d’imatges íntimes sense consentiment, i el preocupant auge de l’ús de les deepfakes sexuals, on el 90% dels casos detectats són pornogràfics i majoritàriament dirigits contra dones.
La geolocalització, integrada en apps quotidianes com a Whatsapp, mapes o serveis de “trobar el meu dispositiu”, es converteix en una amenaça invisible quan s’usa sense consentiment o sota pressió, permetent el control silenciós de desplaçaments i rutines. La línia entre la seguretat i el control es difumina quan aquesta pràctica es duu a terme mitjançant la manipulació.
En el cas de les dones i nenes amb discapacitat, se sumen riscos específics derivats de l’exposició digital i de les barreres estructurals i socials que agreugen aquesta violència. Així ho recull la Guia de violència sexual digital cap a nenes i dones amb discapacitat, publicada per ACADAR, que visibilitza com aquestes violències no sols afecten la nostra seguretat, sinó també les nostres oportunitats de participació social, accés a drets i representació en els espais públics i digitals.
Per a les dones i nenes amb discapacitat, sumar aquesta violència digital a la discriminació interseccional i al biaix tecnològic augmenta la situació de vulnerabilitat. La fundació CERMI Dones destaca que el disseny de tecnologies amb biaixos masclistes i capacitistes intensifica la nostra exclusió, i que la presència d’un només 12% de dones en el desenvolupament de IA agreuja aquesta realitat.
L’estudi ODISMET revela que les dones amb discapacitat viuen assetjament sexual digital, amenaces i control en proporcions majors a la mitjana, afectant directament la nostra autoestima i a la nostra llibertat d’expressió. La violència de gènere digital no és una experiència aïllada, té conseqüències devastadores en la salut mental, la seguretat i la participació pública.
Per això, la protecció efectiva enfront de la violència —digital o física— ha de ser una prioritat real. Les recents fallades detectades en el sistema de polseres telemàtiques de control d’agressors, com a errors en la geolocalització, pèrdua de dades o alarmes defectuoses, posen en evidència la fragilitat dels mecanismes actuals i la desprotecció en la qual queden moltes dones, especialment aquelles amb discapacitat. Aquesta realitat demostra que no n’hi ha prou amb legislar o crear eines: és imprescindible que els poders públics assumeixin la seva responsabilitat, assegurant que els sistemes de protecció siguin accessibles, fiables i estiguin correctament implementats. La negligència institucional no pot formar part del procés de recuperació dels qui ja han viscut violència.
La violència digital està també vinculada a la circulació de material audiovisual i contingut sexual fals que busca difamar, desacreditar i silenciar a dones activistes, professionals i líders. Aquestes pràctiques no sols multipliquen la vulnerabilitat de les dones amb discapacitat en els espais públics, sinó que constitueixen un mecanisme de control i exclusió. El seu impacte és demolidor: destrueix la reputació, erosiona la credibilitat, empeny a l’aïllament social i deixa greus seqüeles psicològiques, perpetuant així un entorn hostil que ens nega el dret a participar en igualtat en la vida pública i digital.
La IA (Intel·ligència Artificial), malgrat oferir oportunitats per a la inclusió, sota un disseny sense regulació ferma, continua representant i reproduint prejudicis del món patriarcal i capacitista, enfortint així l’exclusió i la discriminació feia les dones i nenes amb discapacitat. Per això és urgent que les polítiques públiques vigilin el desenvolupament tecnològic per a garantir que s’atenguin les diversitats de tots els grups poblacionals.
Des de CEMUDIS instem que es desenvolupin marcs legislatius clars que regulin la IA, perquè la seva falta de control obre la porta a noves formes de violència i discriminació contra les dones i nenes amb discapacitat. Regular la IA no és només una qüestió tècnica: és una qüestió de justícia social, d’equitat i de drets humans.
Reclamem dades inclusives, comunicats accessibles, formació digital i espais de governança compartida. Només amb una estratègia feminista i amb perspectiva de discapacitat podrem garantir una vida digital lliure de violències i desigualtats.
Per tot això, CEMUDIS i les seves entitats confederades, reivindiquem:
- Promoure el reconeixement jurídic integral de la violència de gènere digital, des d’una perspectiva interseccional, i dotar-ho de suficients recursos per a la seva prevenció atenció i justa sanció.
Incorporar de manera transversal la discapacitat en les polítiques públiques d’igualtat i en el desenvolupament tecnològic, per a garantir que no se’ns continuï deixant al marge en la transformació digital. - Garantir l’accés universal a una educació digital feminista i inclusiva, concebuda com un instrument fonamental per a la prevenció de violències, l’apoderament personal i col·lectiu, i l’exercici d’una ciutadania plena.
- Crear mecanisme ràpids, eficaços i accessibles per a denunciar i eliminar continguts sexuals i/o violents difosos sense consentiment, que avui dia continuen danyant abusivament a milers de dones.
Certificar i garantir espais digitals segurs, on dones i nenes amb discapacitat puguem participar, expressar-nos i construir comunitat sense por a la violència ni a l’exclusió social. - Garantir l’eliminació de contingut digital accessible en internet que hagi estat utilitzat com a mitjà per a exercir violència digital mitjançant eines i canals de denúncia accessibles, permetent la reconstrucció de la identitat digital.
- Incloure formació sobre conductes addictives associades al desenvolupament de noves tecnologia i violència de gènere digital en els programes educatius formals i no formals dirigits al professorat, alumnat i famílies.
- Assegurar la connexió i l’accés tecnològic en condicions d’igualtat, amb especial atenció a les dones i nenes amb discapacitat que viuen en zones rurals, els qui enfronten una doble bretxa: la territorial i la digital.
- Revisar i millorar els sistemes de protecció enfront de la violència de gènere per a garantir que siguin accessibles, funcionals i adaptats a les necessitats de totes les dones, amb especial focus en les dones amb discapacitat. La nostra seguretat no pot dependre de fallades o incidències. La protecció és un dret, no una opció.
- Establir protocols de protecció en relació contra l’ús abusiu de la geolocalització, incloent-hi detenció, rastrejos no consentits, garantint accessibilitat per a dones i nenes amb discapacitat.
- Implementar campanyes i formació en autonomia tecnològica per a identificar senyals de control digital vinculades a la geolocalització, amb materials accessibles i enfocament interseccional.
- Reforçar el paper de les entitats socials en matèria de sensibilització, prevenció i suport directe a dones i nenes amb discapacitat víctimes de violència digital, així com el seu entorn i als agents socials, dotant-les de recursos suficients i estables per a aquesta labor social.
La violència digital és violència de gènere i suposa una amenaça directa per a l’exercici dels nostres Drets Humans. Per això, des de CEMUDIS exigim compromís, polítiques fermes, controls tecnològics i un pacte social que defensi a totes les dones i nenes amb discapacitat, per a construir una societat digital segura, accessible i lliure de biaixos patriarcals. Perquè el virtual també és real. I prevenir la violència digital és responsabilitat de tota la societat.
